quadre resum dels test passats als dos subjectes: A i B

 

El quadre que presento està quasi bé finalitzada, en es pot veure els diferents test que he passat als dos joves.  (*EL podeu veure finalitzat a l'entrada del pla d'orientació. )

A més he posat els ling on podeu trobar informació.

Hi ha alguns tests que encara em queda fer-ne la valoració. La informació que m'aporten la considero important , doncs em dona moltes dades per poder anar elaborant el pal individualitzat dels dos joves.

Espero que us faci servei també a tots els seguidors.

 ****Discupeu, però el quadre canvia de format i porto dies intentant arreglar-ho. Finalment el que es permet veure "millor" el contingut és el que us presento. Sapigueu que estic mirant de solucionar-ho, però mentres penso que pot ser interessant  i potser útil per alguns dels seguidors/-es.

 

GRAELLA  DE REGISTRE ( TEST I RESULTATS)                 PRACTICUMII D’ORENTIACIÓ LABORAL-FORMATIVA
TEST	ADREÇA INTERNET/ BIBLIOGRAFIA	QUÈ ENS  APORTA/ PER A QUÈ  SERVEIX (de forma general)	RESULTAT DEL TEST A i B	QUÈ ENS APORTA PER ELS JOVES A I B
ORIENTA’T Orienta't -qüestionari		Informació sobre quines són les  seves aptituds	Perfil de A: li ha sortit A-O / O_A A=artístic. Es mou pels sentiments i la imaginació. Demostren interès per les activitats creatives .Valoren el contacte amb els altres. O=Convencional. Són persones ordenades, sistemàtiques , perseverants. Perfil d’B  li  ha sortit R-S / S-R R= Realista. Ambient ofici. Interès per els pràctiques., maquinària, etc. Li agrada mecànica. També interès per la natura (li agrada el camp) S= Social. Tipus social. Mostra desig d’ajudar als altres.	A:Ens aporta dades per acabar de definir el què vol escollir. Li agraden dues sortides: la socio-sanitària i la d’estètica i perruqueria. B: Ens aporta informació sobre el seu perfil. I a més hem observat que l’encerta. Li agrada la part de mecànica.
Test CAE · Cuestionario de afrontamiento del estrés  TEST d'afrontament de l'estrès. CEA		Capacitat per   afrontar l’estrès. FSP=Focalització de la solució del procés AFN= autofocalització negativa REP= Reevaluació positiva EEA= Expressió emocional oberta EVT  = Evitació BAS= Búsqueda de recolçament social RLG= REligió	Resultats: FSP 17 AFN  6 REP 14 EEA 7 EVT 11 BAS 18 RLG 2 Resultats FSP 13 AFN 13 REP 14 EEA 11 EVT 7 BAS 8 RLG 4	Procés de valoració
Test d’autoestima Test d'autoestima . Puntuación entre 0 y 10 Tu atuoestima es bastante baja. Piensa que al sentirte de esta manera estás creándote un efecto de derrota que no te ayudará a conseguir tus metas. Recuerda esta cita: "Tu puedes ser lo que quieras, solo hay un obstáculo, tú mismo. Puntuación entre 10 y 22 Tu autoestima normal. No te crees un dios pero tienes suficiente confianza en ti. Puntuación entre 22 y 30 Tu autoestima es buena. Crees plenamente en ti y en tu trabajo, y esto te da mucha fuerza. No cambies		“La autoestima  es el sentimiento valorativo de  nuestro ser,  de nuestra  manera  de ser,  de quienes  somos nosotros,  del conjunto  de rasgos  corporales,  mentales y espirituales que configuran  nuestra personalidad.”	Resultats:  Puntuació 18 Autoestima normal Resultats: Puntuació: 21 Autoestima normal	Una autoestima bona, que s’ha de mantenir per tal de poder seguir els estudis. Primer acabar l’ESO i després continuar CFCM  A, estaria al llinda mig de l’autoestima normal. Tot un èxit pensant que era una noia que fa dos cursos , volia deixar la ESO.  B, estaria més a prop de la mitjana alta Per tant ell té plena confiança en ell mateix.
“Cuestionario de evaluación de  la autoestima para alumnos de enseñanza secundaria” tret  de la pàg.d’ORIENTARED. -          http://www.orientared. com /car/cuesauto.pdf		Conèixer  l’autoestima en concret separa  l'autoestima  Física (F) General (G) emocional (E) intel·lectual-acadèmica (I) Autocrítica(A)	Resultats: F = 8 G=17 E=9 I= 6 A=6 Resultats: F= G= E= I= A=	Tipus d’ autoestima .Física: .General: .Intel·lectual-acadèmica: .emocional: .autocrítica:
Test  de  personalitat: de caràcter. test de caràcter autocorrectiu         és un test que no té un valor  diagnòstic però sí ens pots aportar orientació		Conèixer el  caràcter propi  de cada un d’ell.	Resultats: puntuació 5 Caràcter fort Resultats: Puntuació 9 “Termino medio”	El més important per tu és la sinceritat. Manca de diplomàcia. “Tu actitud normal es la de intentar lograr el término medio entre la claridad absoluta y las formas, las buenas maneras. En caso de necesitar convencer a una persona de algo siempre escucharás con la máxima atención los sus argumentos...” Segons els dos joves els ha encertat les seves característiques.
Test AFA  autoconcepte. Musitu, G. ,García F., Gutierrez,M. (1997) AFA: autoconcepto forma A. Madrid.TEA. http://www.uv.es/garpe/ C_/L_/C_L _023.pdf		Medir   l’autoconcepte. des de 5 punts  de vista  diferents A=acadèmic S=social E= emocional F=familiar T=total PD_ puntuació PC_percentil. Normal 99	Resultats:    PD /  PC  A 19    30 * S 13    99 E  22    80/90 F  15    99 T   69    97 Resultats:    PD /  PC A 24   80 S  13   99 E  19   60 F  17   99 T  73   99	A, té en total un autoconcepte normal, però si l'analitzem per àmbits trobem que el més baix és el que correspon a l'acadèmic. Per tal aquesta dada és molt important. Cadrà tenir-la en compte per continuar incidint a nivell familiar i des del gabinet per quan faci un CF no decaiguin els ànims. B, té l'indicador més baix en emocional. De fet  des del gabinet sempre s'ha dit que ell va tenir un bloqueig emocional. Aquest seria doncs un aspecte a trebellar.
Test d’interessos  professionals En altres webs http://w28.bcn.cat/_ __ch___/_tip/_app.php?gAppId=tip&gInterfaceLç anguage=ct&g Environment=singleWeb http://www.xtec.cat/~jcruz/ recursos/test/test _orientacio/test_ orientacio.htm		Coneixer quins  són els seus  interessos professionals.	Resultats d’A Música i dança? Resultat de B Comerç?	No els tindré en compte, no els ha sortit el que ells realment volen fer. De positiu en valoro que els ha fet pensar en el que ells realment volen fer el dia de demà.
Test  factor G CATTELL http://www.tests.org.es/ ficha-tecnica-test-psicologia- prueba-psicologica-letra-t/ 1354-tests-de-factor-qgq -escalas-2-y-3-r-b -cattell-a-k-s-cattell -escala-3.html		“El objetivo  de los tests  de factor g  de Cattell es   medir las  habilidades  fluidas,  mediante  tareas  no verbales,  que eliminen  la influencia  de las  habilidades cristalizadas  (fluidez verbal  o aprendizajes adquiridos).  Los subtests  ponen en juego operaciones cognitivas de identificación,  semejanzas perceptivas, seriación, clasificación,  matrices y comparaciones.  Las saturaciones  en factor g son elevadas, alrededor de 0,90.”	(prova passada per l’EAP a l’INS) Resultat d’A: 76 Prova passada per Teresa M. Resultat de B: 90	Es va realitzar per tal de saber si s’havia de fer un Dictamen.   La seva autonomia fa que no entri en el perfil. Però cal tenir en compte el CI bastant baix a l’hora d’escollir un CFGM El seu CI surt quasi dins la normalitat. El que ens demostra que a més de voluntat té la capacitat per a poder seguir els estudis de CFGM
		RESS TEST d'autoestima  de Rosenberghttp://sicolog. com/?a=1669 http://espectroautista .info/tests/emotividad/ bienestar-emocional/RSES#B0 entre 25 i 35 entra dins del perfil "Normal"	Puntuació 22 puntuació 28	Està una mica baixa, de fet si ho comparem amb els altres test que he anat passant veiem que és real, i per tant cal incidir de forma continuada. per evitar l'abandonament dels estudis quan les notes no vagin bé. En general, amb el test de RESS podem veure que la seva autoestima entra dins de la normalitat

Sessió de B amb Gerard i Teresa

Abans de la sessió: He arribat d’hora, B, no està a la sala s’espera i en Gerard no té cap jove al seu despatx. Li pregunto si puc entrar i com la resposta és afirmativa entro abans per tal de poder comentar el resultats d’un test que havia passat la setmana anterior. És el Test d’intel·ligència de GATTELL. Em va sobtar el resultat. Sempre havia tingut la idea de que B podia donar més del que donava i el Gerard estava d’acord. Segons el test te un CI de 90. Si ho comparem amb el que té A (CI=76) veiem com possiblement B té més capacitat del que demostra.  B, arriba poc després i entra al despatx.

Inici de la sessió: B, s’asseu al seu lloc, i abans de que Gerard li pugui preguntar com ha anat la setmana,(només es veuen el divendres)treu de la motxilla un llibre de color groc. El de “lengua y literatura castellana.”

Objectius: El seu estat anímic i els aspectes curriculars

Desenvolupament de la sessió:Gerard pregunta com ha anat la setmana, i si tot va bé. B, no sembla que li interessis massa perquè el que ell vol és que el Gerard l’ajudi a estudiar el tema de castellà. Dilluns té examen.  La conversa dura poc, i torna a dir que té examen de castellà.

Així que avui amb el Gerard i en B, han estat treballant bàsicament els aspectes curriculars. S’han realitzat actuacions dins de l’àrea conativa, concretament en l’apartat de capacitats. S’ha treballat tots els aspectes curriculars referent a com estudiar, amb la reflexió de que s’ha de fer l’esforç de continuar estudiant i preparant els exàmens per a  que l’objectiu d’aconseguir el títol de l’ESO sigui realitat.

La sessió ha girat doncs al voltant de la lliçó de castellà. Està amoïnat perquè la professora de l’INS va dir el que entrava però ell no ho té apuntat. Ha de preguntar-ho a algú de la classe per comprovar si és el que ell recorda o entren més parts de la lliçó per estudiar. Gerard l’ha fet reflexionar per saber perquè no s’ho ha apuntat.

 A mi m’han deixat participar i la veritat és que m’ho he passat molt bé. Per tant no hem deixat de fer les actuacions que es feien amb normalitat, i penso que de moment compaginar l’assessorament i orientació amb totes les tasques que es fan habitualment al centre, no està  resultat massa difícil de fer . 

La besant de l’aspecte curricular s’està treballant , cal pensar que el primer objectiu és que aprovin la ESO!!! De moment les notes que té en B són bones, és a dir aprova les assignatures del seu currículum (4t amb adaptació curricular).

Finalment la sessió acaba amb la reflexió que ha fet el Gerard: sigues sincer i digues si tu podries fer més del que estàs fent? Ha dit que sí. Que podria fer més. Aleshores el Gerard li ha demanat que a veure si fa l’esforç de treure un 10 en alguna de les assignatures. Si més no, que la seva nota pugi, que es noti que ha estudiat. Ha estat un pacte que han fet ja mentre sortia per la porta. Jo n’he estat el testimoni. Serà capaç de posar-se a estudiar per treure un 10? Us ho explicaré més endavant. Quan ens digui els resultats.

Valoració : La sessió m’ha sorprès, amb el Gerard, només havia vist un dia i durant poca estona com explica una assignatura. M’ha agradat els recursos que fa servir. Sembla que B ha entès més els diferents tipus d’oracions compostes. Però el que valoro més positivament és la capacitat que mostra Gerard per entendre a B. És capaç de posar-se a la seva alçada i partint des d’alli fer –lo anar cap on li interessa. Al ser jove, B s’entén molt bé amb ell i escolta els consells que li va donant. Amb l’últim missatge de la sessió d’avui, ha aconseguit que B estigui motivat per continuar estudiant. Va entrar dient que no havia ganes i va sortir amb la promesa de que estudiaria més. 

El Procés d'orientació.Esquemes.

Com us vaig comentant estic immersa en la part central del meu pràcticum (Fase3-4).

 A banda de les sessions, que segueixen el ritme normal, em dedico ja des de casa a elaborar el pla individualitzat. Realitzo també les valoracions dels test, i organitzo tota la informació que he anat recollint, i que encara m’aporten les sessions al Gabinet amb els subjectes A i B.

El  procés d’orientació és ampli i ha d’abastar i implicar  en primer lloc al principal actor:  el jove que està finalitzant  la etapa educativa (ESO) i  tot seguit als actors que envolten.

El treball d’orientar des d’un gabinet psicopedagògic, i des del meu punt de vista, implica  canvis al  que anomenem triangle interactiu: l’ educador -alumnes- família .  Una possibilitat seria el següent, on el centre serien els joves i al seu voltant   anirien els altres implicats.

Entorn -  psicopedagogs gabinet -    família  -  professorat (INS)

-   joves

  

La part teòrica justifica les actuacions. És una bona manera de comprendre tot el pla de treball.

En aquests dos esquemes es pot veure clarament en que ens basem quan parlem d’orientació. També apareixen representades les àrees d’actuació, els principis i els models.

                 

Són les àrees que es  treballem des del gabinet i que tinc present a l’hora d’elaborar el pla inidividualitzat dels dos joves.

Com va el procés de la presa de decisions d’A i B? Com va el pla d’Orientació?

Valoració de la tasca feta fins ara al gabinet.

Fase 3-4.

Estic arribant a la recta final, quasi sense adonar-nos, el procés està en plena ebullició. Cal tenir en compte que els dos joves s’han de pre-matricular aquest mes, a partir del dia 14 fins el dia 25 de maig i per tant que en aquestes dades,  la seva decisió ha d’estar pressa.   CANVI DE DATES!!! DEL 21 DE MAIG A L'1 DE JUNY

Penso que anem a bon ritme i, que tal com es va reflectint  al bloc, els dos joves, A i B, estan ja a hores d’ara prenent decisions importants. Els inculco també que tenen dret a equivocar-se i que han de saber resoldre les dificultats i adversitats de la vida. Ara formaran part d’un món en el que estaran molt més a prop dels adults.

Paral·lelament a l’elaboració del pla d’orientació que us he “penjat” al blog,  estic recollint la informació necessària per poder elaborar el pla individual dels dos joves.  És el fruit de diferents sessions i del posterior anàlisis. De converses amb ells, mentre esperem a la saleta per entrar a les sessions amb en Diego o amb en Gerard.

Realment resulta interessant. Veure com prenen una decisió i van aclarint les seves idees... El rol de psicopedagoga m’agrada i  gaudeixo d’aquest “paper”.

 He estat passant tests que he anat enregistrant al quadre resum, a la graella que poc a poc es va omplint i prenent forma.

 Moltes de les deduccions  a les que estic arribat a partir de la anàlisi  dels tests es poden saber també a partir de l’observació de les sessions, és  a dir,  a partir  del coneixement dels joves. Saber quines són les seves aptituds, les seves preferències i les seves capacitats és de vital importància per poder assessorar-los en el procés de presa de decisions. Poder conèixer les possibilitats que l’entorn i la societat els hi ofereix, és aprendre a resoldre ells sols els seus dubtes.

 Cal pensar que són els propis joves qui prenen la decisió del què han de fer quan acabin els estudis obligatoris (ESO). Els pares , els  professors  de l’INS, especialment la tutora de 4t d’ESO, i a més els psicopedagogs del gabinet  (entre els que em compto a mi mateixa), hem anat ajudant a madurar aquesta tria i espero que amb el pla individualitzat arribin a bon port!!!