GRÀCIES!!!! 

         OBJECTIU ACONSEGUIT : PSICOPEDAGOGA!!!!!!!

Compte enrere: UN, DOS, TRES... i llicenciatura!!!

Després d’aquests quatre anys, d’una intensitat extrema, em queda dir que:

-          He aprés molt i el més important , que tot el que he aprés ho puc aplicar a la meva tasca com a docent.

-           He conegut molt gent a la UOC, però algunes d’aquestes persones  no només les he conegut sinó que ens hem fet amigues. Això demostra que les distàncies no són tant importants.

-          He passat moments durs , però he tingut sort de trobar a consultors que amb unes paraules van saber animar-me.

M’agradaria poder treballar del que he aprés, exercint com a psicopedagoga.  Mentre no ho pugui portar a terme, aplicaré el que he aprés amb els meus alumnes.

Finalment un dels somnis d’ha fet realitat. El meu fill gran acaba igual que jo. Ell serà l’última promoció de llicenciats en comunicació audiovisual de la UBA. Felicitats !!!

El que un es proposa ho aconsegueix!!!!

Gràcies a tots els que heu estat fent-me costat, escoltant cada dia la paraula UOC, gràcies per la vostra comprensió. Vosaltres sabeu l’esforç que he hagut de realitzar per seguir en totes les activitats que he fet i tirar endavant. Encara em queden ganes de descobrir nous horitzons...

UN, DOS, TRES i .... llestos!!!!

GUARDARÉ TOTS ELS APRENENTATGES, ELS RECORDS, ... TOT DINS D’UNA CAPSA BEN MACA I L’ANIRÉ FENT GRAN, BEN GRAN!!!!!

Valoració final

Han passat els dies i  tot arriba. Ara toca valorar el pràcticum, el què pretenia i el què he aconseguit.

Primer dir que realment he gaudit de tot el procés, encara que si heu seguit el blog ja ho heu pogut observar.

Al principi et sembla que hi ha molt de temps per poder desenvolupar tots els objectius, però de seguida t’adones que passarà ràpidament, i així ha estat. S’ha fet curt!!!! Imagino que s’ha fet curt per que el centre m’ha acollit des d’un principi i per que tant el tema com el tracte amb els nens i joves m’agrada. De fet m’ha agradat poder ajudar a prendre una decisió important a la seva vida i poder fer-ho guiada per els professionals del gabinet sempre et dona més seguretat.

El pla que vaig elaborar s’ha seguit durant totes les pràctiques. L’únic que he modificat ha estat el factor temps. La fase final s’ha acabat abans del que havia previst. El motiu és per que la preinscripció a CFGM m’ha condicionat. Els joves havien de saber ja el què volien per poder preinscriure’s durant el temps que els permet (21 de maig a l’1 de junt). Tot i amb això no m’ha calgut córrer per arribar al final. Penso que ha anat sortint a bon ritme, i que els objectius s’han aconseguit tots.

Primer va ser el reconeixement del context: del centre, els joves i el funcionament (teoria sistèmica). Com ja he anat dient, en Diego i tot l’equip han facilitat aqueta tasca des d’un inici.

Les entrevistes des d’un principi, i durant tot el procés ha fet que si tenia algun dubte em quedés de seguida clar.

Una vegada establert el pla, i conèixer els diferents professionals, vaig passar a la fase de d’anàlisis de la informació de les anamnesis i es clar, de les observacions que anava fent de les sessions amb tots els professionals, i sobretot ja dels joves A i B de 4t d’ESO.  Recollir la informació i anar-la analitzant per poder passar a la fase següent de la intervenció i de l’assessorament. Com ja sabeu les dues fases finals, la 3 i la 4 les he anat realitzant de forma paral·lela. Cercar informació , pagines web, llibres, etc sobre orientació i introduir-la al blog, a fi de compartir amb tots vosaltres el que anava trobat i creia interessant . 

 A mesura que anava coneixent als joves, que analitzava els diferents tests,  he anat arribant a l’elaboració del pla general i de l’individual.

Les últimes sessions ja han estat per transmetre el pla final tant al centre com als joves. Aquest era l’objectiu final. El producte que havia d’elaborar i n’estic molt contenta del resultat. Tant  en Diego com en Gerard els ha semblat molt bé i sobretot als joves, que han vist reflectit sobre el paper les seves possibilitats.

Dir que m’he trobat molt a gust amb el rol de psicopedagoga i que ara que ja finalitza la carrera, sé que em queda molt per aprendre, per que cada persona s’ha de continuar formant, però també sé que he aprés molt.

 Ha estat una experiència amb la que m’he trobat a mi mateixa i he tingut molta sort per que l’he compartit amb persones realment increïbles, que donen el millor d’elles mateixes cada dia. 

Fa quatre anys que vaig començar i qui em coneix sap que he canviat. He omplert la motxilla de recursos per aplicar com a docent amb els meus alumnes, també l’he omplert d’experiències com la que he viscut durant les pràctiques.

 Ara ja he arribat al final. Al final de les pràctiques II i de la carrera. Falta poc per dir que ja soc psicopedagoga i per tant des d’aquí també ha arribat el moment d’agrair a tots els que heu estat compartint amb mi l’aprenentatge.                                                                           

                                                GRACIES i molta sort !!!!!

                                                                                                                                                                            

“Les coses que tan sols entenem, les oblidem. 

Les coses que, a més d’entendre , les sentim, les 

recordem per sempre” Ramon- Cortés., F. L’illa dels 5 fars.Barcelona: La Magrana.Pàg:138

Un cop arriba el final

Com em sento un cop he arribat al punt final?

 Ho vull compartir amb vosaltres, seguidors del blog.

Em resta tornar al centre per que tinc alguns dels llibres que en Diego em va facilitar per la part teòrica. Evidentment els he de tornar. Però a més he quedat amb els professionals per anar a acabar d’observar alguns aspectes que em van cridar l’atenció. Per exemple, m’agradaria saber com han evolucionat els casos que vaig observar, i com no hi ha temps per poder comprovar-ho i incloure-ho al blog, ho deixo per més endavant, quan amb la tranquil·litat d’haver aconseguit arribar a bon port després de tota la travessia, que serà curiós poder fer-ne la comparació del com d’abans, al com d’ara.

També he quedat amb el Diego i en Gerard que quan passin test com el Wisc m’avisaran per tal de poder conèixer el seu funcionament.

Sembla repetitiu, però vull tornar a expressar el com em sento¸la barreja d’emocions es barregen. Emoció  i molta alegria per arribar al final. Un final de pràctiques que conclou amb una pressa de decisions d’un final d’ESO, i un final  de carrera , de psicopedagogia. 

En Diego, en Gerard ha estat els que han guiat la trajectòria, el camí del pràcticum II. En Joan Carles, el Toni i la Jana, l’han acompanyat. Tots ells ha facilitat aquest aprenentatge, fent que el camí no fos costerut, i a més han fet que fos molt curt, massa!!!

 De tots he aprés, i amb tots he compartir experiències que no vull oblidar.

 Els protagonistes han estat els joves i tots els altres nens i nenes que he van passant pel Gabinet i que he tingut la sort de conèixer encara que fos una mica. Els  nens i els joves ens ensenyen també molt. De vegades he anat al gabinet, i mentre caminava cap el centre, he pogut arribar a dir-me a mi mateixa que he tingut i tinc molta sort. Em dedico a una tasca que m’agrada amb bogeria, he pogut aprendre com es treballa des d’un centre privat, i he pogut observar la “gran diversitat” de nens i de joves que van al gabinet. Pensar que tots som iguals quan pots veure que hi ha tantes NEE diferents, tants entorns familiars complicats, et porta a valorar amb molta més força el que tens. I aquest aspecte per mi ha estat important. 

Valorar amb positiu tot el que tenim. I que de cada persona podem aprendre per que cada persona , sigui més o menys hàbil, té unes capacitats que cal potenciar i valorar.

Gràcies companys de camí!!!!, us notaré a faltar!!! 

Última sessió amb A , en Diego i Teresa

És l’últim dia amb A, les emocions son presents en tots tres.

Diego ha tingut durant molts cursos a A, i la coneix molt bé. Sap que A, va estar a punt de deixar els estudis i ara, que ella vulgui continuar estudiant és un guany que cal valorar.

A està per un costat contenta per no haver d’anar a les sessions, li costa esforç assistir-hi doncs com ja us vaig dir viu a un poble a prop del centre, però fa el trajecte a peu i li suposa temps per desplaçar-se. Però també està trista, sap que aquest acompanyament que ha tingut, l’ha de deixar, (si ella vol també sap que pot continuar, però ja no ho creu necessari, per que el seu objectiu de treure la ESO segur que es fa realitat). Deixar-lo si suposa fer-se gran, aprendre a prendre decisions i ella és encara molt jova d’edat, però forta per tot el que ha passat (pèrdua de la mare).

Igual que vaig fer amb en Gerard, deixo un temps a soles a A amb en Diego. Així poden parlar.

Les sessions amb en Diego han estat un aprenentatge continuo, els seus múltiples recursos per captar l’atenció del joves i dels nen, la seva il·lusió escrita als ulls quan parla amb tots ells, ha fet curt!!!

Amb A, he aprés que la vida per alguns joves, comença a fer-los créixer de vegades massa aviat, però que tot i amb això es pot tirar endavant. En Diego, forma part d’aquest ajudar a tirar en davant. I jo em sento també una petita part també d’aquesta ajuda. A ho sap i a més ho sap valorar. Ho ha agraït, tant amb la seva mirada com amb fets.

A tots dos, a A per participar en el projecte del pràcticum II i a en Diego per fer possible tot l’aprenentatge, els hi dono les GRACIES!!!!! Gràcies per formar part durant aquests mesos del meu aprenentatge!!!

Última sessió de B amb en Gerard i Teresa

Ha arribat el moment, avui és l' últim de la sessió individual amb B. 

 He portat uns pastissos per que va ser l’aniversari del Gerard, per tant ha estat un comiat especial.

 No puc dir que estigui trista, per que  he rebut i he donat. He aprés i he estat capaç de col·laborar, junt amb altres persones del seu entorn, d’engrescar a seguir estudiant, tot gràcies a la bona disposició d’ en Gerard que m’ha deixat participar activament de les sessions, al jove B.

La sessió ha estat dedicada a parlar de com veu el seu futur, sembla que B té les idees clares.

Sap el que vol fer i li agrada la idea de finalitzar la ESO i començar una nova etapa de la seva vida. 

Avui però no m’he quedat al final de la sessió. He decidit marxar 10 minuts abans per que puguin parlar, el fet d’estar sempre present en totes les sessions condiciona la tasca que havia de fer en Gerard i així els podran parlar d’algun tema més “privat”. Cal dir que aquest aspecte l’he tingut en compte durant totes les sessions i el Gerard també. Ho ha gestionat parlant amb ell mentre jo per exemple em quedava un moment a parlar amb en Diego, o simplement ala sala d’espera.

Els finals són una mica tristos, s’acaba una etapa, però en aquest cas no ho és tant. S’acaben etapes però estan ben aprofitades, s’ha produït un aprenentatge en tots els sentits i per tant més aviat és motiu d’alegria. A més a nivell personal, el lligam que s’ha creat no es trenca. Sé que puc anar al centre sempre que necessiti alguna recurs. Tinc les portes obertes i això és d’agrair.

Graciés B, per participar al Pràcticum i gràcies Gerard per la teva dedicació i ajuda durant aquests mesos.  GRÀCIES!!!!!

Última sessió de A i B amb en Diego i Teresa

Inici de la sessió: Avui els comento amb emoció continguda, que les meves pràctiques estan arribant al final.  A i B,  han fet cara de sorpresa. En Diego ja ho sabia, hem estat parlant en reunions que hem tingut de com ha anat tot el procés. La valoració ha estat molt positiva.

Objectius: els propis que marqui en Diego i els que fan referència a com cercar feina. El mon laboral.

Desenvolupament de la sessió:

Com sempre es pregunta com ha anat, com estan, alguna dificultat... i es fa reflexionar sobre les seves decisions finals.

Ha quedat poc temps per poder explicar-los-hi  on trobar les adreces que ens expliquen com fer un currículum, com fer una entrevista, i finalment una webqüest que els porta cap allà on volen anar ells. Totes aquestes adreces estan incloses al pla d’orientació que he elaborat.

Però han pres nota de les diferents adreces que els he proporcionat. Ara espero que les facin servir i que a més els facin servei.

Buf!!! Arriba el final i sembla ahir !!!!