Com em sento un cop he arribat al punt final?
Em resta tornar al centre per que tinc alguns dels llibres que en Diego em
va facilitar per la part teòrica. Evidentment els he de tornar. Però a més he
quedat amb els professionals per anar a acabar d’observar alguns aspectes que
em van cridar l’atenció. Per exemple, m’agradaria saber com han evolucionat els
casos que vaig observar, i com no hi ha temps per poder comprovar-ho i incloure-ho
al blog, ho deixo per més endavant, quan amb la tranquil·litat d’haver
aconseguit arribar a bon port després de tota la travessia, que serà curiós
poder fer-ne la comparació del com d’abans, al com d’ara.
També he quedat amb el Diego i en Gerard que quan passin test com el Wisc
m’avisaran per tal de poder conèixer el seu funcionament.
Sembla repetitiu,
però vull tornar a expressar el com em sento¸la barreja d’emocions es barregen.
Emoció i molta alegria per arribar al
final. Un final de pràctiques que conclou amb una pressa de decisions d’un final
d’ESO, i un final de carrera , de
psicopedagogia.
En Diego, en Gerard ha estat els que han guiat la trajectòria, el
camí del pràcticum II. En Joan Carles, el Toni i la Jana, l’han acompanyat. Tots
ells ha facilitat aquest aprenentatge, fent que el camí no fos costerut, i a
més han fet que fos molt curt, massa!!!
De tots he aprés, i amb tots he compartir
experiències que no vull oblidar.
Els protagonistes han estat els joves i tots
els altres nens i nenes que he van passant pel Gabinet i que he tingut la sort
de conèixer encara que fos una mica. Els nens i els joves ens ensenyen també molt. De
vegades he anat al gabinet, i mentre caminava cap el centre, he pogut arribar a
dir-me a mi mateixa que he tingut i tinc molta sort. Em dedico a una tasca que
m’agrada amb bogeria, he pogut aprendre com es treballa des d’un centre privat,
i he pogut observar la “gran diversitat” de nens i de joves que van al gabinet.
Pensar que tots som iguals quan pots veure que hi ha tantes NEE diferents,
tants entorns familiars complicats, et porta a valorar amb molta més força el
que tens. I aquest aspecte per mi ha estat important.
Valorar amb positiu tot
el que tenim. I que de cada persona podem aprendre per que cada persona , sigui
més o menys hàbil, té unes capacitats que cal potenciar i valorar.
Gràcies companys
de camí!!!!, us notaré a faltar!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada