És l’últim dia amb A, les emocions son presents en tots tres.
Diego ha tingut durant molts cursos a A, i la coneix molt bé. Sap que A, va
estar a punt de deixar els estudis i ara, que ella vulgui continuar estudiant
és un guany que cal valorar.
A està per un costat contenta per no haver d’anar a les sessions, li costa
esforç assistir-hi doncs com ja us vaig dir viu a un poble a prop del centre,
però fa el trajecte a peu i li suposa temps per desplaçar-se. Però també està
trista, sap que aquest acompanyament que ha tingut, l’ha de deixar, (si ella
vol també sap que pot continuar, però ja no ho creu necessari, per que el seu
objectiu de treure la ESO segur que es fa realitat). Deixar-lo si suposa fer-se
gran, aprendre a prendre decisions i ella és encara molt jova d’edat, però
forta per tot el que ha passat (pèrdua de la mare).
Igual que vaig fer amb en Gerard, deixo un temps a soles a A amb en Diego.
Així poden parlar.
Les sessions amb en Diego han estat un aprenentatge continuo, els seus múltiples
recursos per captar l’atenció del joves i dels nen, la seva il·lusió escrita
als ulls quan parla amb tots ells, ha fet curt!!!
Amb A, he aprés que la vida per alguns joves, comença a fer-los créixer de
vegades massa aviat, però que tot i amb això es pot tirar endavant. En Diego,
forma part d’aquest ajudar a tirar en davant. I jo em sento també una petita
part també d’aquesta ajuda. A ho sap i a més ho sap valorar. Ho ha agraït, tant
amb la seva mirada com amb fets.
A tots dos, a A per participar en el projecte del pràcticum II i a en Diego
per fer possible tot l’aprenentatge, els hi dono les GRACIES!!!!! Gràcies per
formar part durant aquests mesos del meu aprenentatge!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada