Ha arribat el moment, avui és l' últim de la sessió individual amb B.
He portat uns pastissos
per que va ser l’aniversari del Gerard, per tant ha estat un comiat especial.
No
puc dir que estigui trista, per que he
rebut i he donat. He aprés i he estat capaç de col·laborar, junt amb altres
persones del seu entorn, d’engrescar a seguir estudiant, tot gràcies a la bona disposició
d’ en Gerard que m’ha deixat participar activament de les sessions, al jove B.
La sessió ha estat dedicada a parlar de com veu el seu futur, sembla que B
té les idees clares.
Sap el que vol fer i li agrada la idea de finalitzar la ESO i començar una
nova etapa de la seva vida.
Avui però no m’he quedat al final de la sessió. He decidit
marxar 10 minuts abans per que puguin parlar, el fet d’estar sempre present en
totes les sessions condiciona la tasca que havia de fer en Gerard i així els
podran parlar d’algun tema més “privat”. Cal dir que aquest aspecte l’he tingut
en compte durant totes les sessions i el Gerard també. Ho ha gestionat parlant
amb ell mentre jo per exemple em quedava un moment a parlar amb en Diego, o
simplement ala sala d’espera.
Els finals són una mica tristos, s’acaba una etapa, però en aquest cas no
ho és tant. S’acaben etapes però estan ben aprofitades, s’ha produït un aprenentatge
en tots els sentits i per tant més aviat és motiu d’alegria. A més a nivell
personal, el lligam que s’ha creat no es trenca. Sé que puc anar al centre
sempre que necessiti alguna recurs. Tinc les portes obertes i això és d’agrair.
Graciés B, per participar al Pràcticum i gràcies Gerard per la teva
dedicació i ajuda durant aquests mesos.
GRÀCIES!!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada